La creu de terme dels Paradells

Pol Meseguer Bell

Al bell mig dels Paradells s’hi alça la Creu de terme de Fortià, un element monumental que se situava a l’entrada de les poblacions o a prop dels camins d’accés a les mateixes. Aquest indret ha acollit al llarg de la història diverses creus de terme fortianenques, la que hi ha actualment va ser instal·lada l’any 1948.

El topònim Paradells

En el lloc conegut com els Paradells hi ha hagut al llarg de la història diverses creus de terme, que per diversos motius no han arribat als nostres dies. L’espai havia estat fins al segle XIX un prat comú per a l’ús dels veïns per dur-hi els seus animals. Abans, però, cal aturar-se amb el topònim Paradells. Al llarg dels segles el nom del lloc es transforma i s’adapta al parlar dels fortianencs i fortianenques. Si ve l’origen era Pradells, que significa “prats petits”, el pas del temps ha fet evolucionar el terme i ha derivat en Paradells i en el parlar col·loquial “Pardells”. És a dir, el parlar local ha intercanviat progressivament l’ordre  de la “a” per la “r”. Una manera de dir-ho també constatada en la documentació fins al segle XX. Sembla que al segle XX, els llibres d’actes de l’Ajuntament ho testimonien, la paraula es fossilitza en “Paradells” i no “Pardells”. Fins i tot hi ha documentat l’ús del topònim “Pedró[1] el 1917.

La Creu de terme de 1904

El 20 de març de 1935 un fucionari del Negociat de Monuments i Museus de la Generalitat a Girona es va presentar a Fortià i Riumors per inspeccionar els possibles elements que poguessin ser d’interès de ser catalogats i/o enviats a Girona o a Barcelona per ser exposats.  En el seu informe es descriu l’existència d’una creu de terme de 1904 que no era al seu lloc, tradicionalment als Paradells, si no que era guardada pel ferrer del poble en el seu taller. El tècnic descriu la creu com un element de poc valor, “la qual en sí no té valor artístic ni arqueològic; és però una mostra de les produccions populars que encarnen una tradició: la Creu de Terme”; amb una forja poc acurada i amb unes mides de 67 cm d’alçada per 28 d’amplada. En la part superior vertical hi havia inscrit “dia 6 abril” (amb el sis invertit) i en els braços “Renobado año 1904”.[2] La notificació de la Generalitat acabava ordenant que fos restituïda al seu lloc original.

Mossèn Joan Pujol, en el seu consultor de les tradicions de la parròquia, recull que el dia de Sant Antoni Abat es beneïa el bestiar “als Pradells o Creu del Padró de la Creu”.[3] Així mateix, per Santa Creu es feia una processó cap al Pedró de la Creu dels Pradells “aon se beneix el terme segons la rúbrica”.

Un any després, l’11 d’abril de 1936, el conseller Joaquim Gifreu Colomer, amb motiu de l’arranjament de diversos carrers del poble, va informar al Ple que “degué derribar el piló de pedres que hi havia el bell mig del lloc citat on hi havia clavada una creu”. La poca estabilitat de la creu i les pedres que la sostentaven era un perill per als nens que al sortit de l’escola anaven a jugar a aquell indret.[4] La creu seria guardada a partir d’aquell moment a l’Ajuntament fins a decidir què fer-ne, però no se sap on va acabar. Una creu que va tenir una vida útil de 32 anys.

La Creu de terme de 1948

El govern municipal franquista quasi una dècada després del final de la Guerra Civil, va voler restaurar la creu de terme en el seu lloc original. Un símbol de catolicitat, un dels pilars del nacionalcatolicisme del règim. El Ple de 25 de gener de 1948, presidit per l’alcalde Conrad Planas Solà, informava que el contractista del pont sobre el Manol, que havia començat les obres el mes de gener d’aquell any, havia donat unes pedres per a l’altar de l’església parroquial i per a la construcció de la Creu de terme, “que fué destruida en tiempo de la República”. La seva inauguració va ser el 9 de febrer en els actes de la Fiesta de la Liberación, dia d’entrada de les tropes franquistes a Fortià el 1939.[5] El pressupost de la festa, organitzada per en Dalmiro Carbó Tomàs, era de 1.000 ptes. El Ple del dia abans de la festa aprovava que els balcons i finestres de la població s’engalanessin (amb banderes rojigualdas). Els actes consistiren en la celebració d’una missa a l’església i la inauguració i benedicció de la Creu de terme instal·lada dies abans. Una creu molt senzilla, formada per set pedres tallades i amb una petita creu metàl·lica al capdamunt.

Creu de terme
La Creu de terme dels Paradells. Autor: Pol Meseguer Bell

Des d’aleshores, la Creu de Terme de Fortià, resta impassible al pas del temps, protegida per les branques de les moreres i amb les mirades dels nens que juguen al parc infantil situat al seu costat i dels cotxes que passen a pocs metres del monument. Si bé moltes creus d’altres poblacions catalanes estan catalogades, aquest no és el cas de la creu fortianenca.

[1] Diccionari Alcover Moll. Pedró: Pedra posada en terra per sostenir un altar o una creu.

[2] AMFO, Fons Ajuntament de Fortià, Correspondència, 1935-1940, Notificació en relació a la Creu de Terme del Negociat de Monuments i Museus de Comissaria de Girona de la Generalitat de Catalunya, 30 de març de 1935.

[3] ADG, Parròquia de Sant Julià i Santa Basilissa de Fortià, Consultor de mossèn Joan Pujol, 1933, p. 16-17.

[4] AMFO, Fons Ajuntament de Fortià, Llibres del Ple, Llibre del Ple de 1935-1936, 11 d’abril de 1936.

[5] AMFO, Llibre del Ple 1945-1949, 25 de gener de 1948, f. 29.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close