La societat recreativa La Juventud de Fortià

El 16 de març de 1911 el Govern Civil de Girona va registrar una associació de joves fortianencs que buscaven un espai de lleure i diversió, la Sociedad Recreativa La Juventud de Fortià.[1] Era la primera associació no religiosa o de socors mutus de la població registrada oficialment.

La seva primera comissió o junta va estar formada per Joan Baldoyra (1889), Pere Puig (1890), Josep Amiel (1890), Ramon Condom (1888) i Salvi Tibau (1894), joves provinents del sector conservador de la població. La seu social era a can Jofre, al carrer de Castelló, número 3. Potser algun membre de la família Jofre n’era soci, Josep Jofre Fajol tenia aleshores 28 anys i estava casat amb Dolors Banaset Pous, amb qui tenia tres fills petits.[2]

Joventut
Reglament o estatuts de la societat La Juventud (Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà)

Els estatuts, amb data de 28 de febrer del mateix any, recollien que era una societat que tenia l’objectiu d’organitzar concerts i balls per als seus associats, que havien de tenir, com a mínim, 15 anys. Els socis efectius tenien una quota de 75 cèntims al mes, amb 2 ptes d’entrada, i els protectors de 25, amb cap entrada consignada. A més a més, la junta tenia la potestat de decidir les quotes per assistir als actes organitzats per la Festa Major de Sant Julià i Santa Basilissa, així com la de Sant Cels. Com en moltes altres associacions d’aquest tipus, ningú podia inscriure’s com a soci un mes abans de les citades festes, a no ser que vinguessin del servei militar o s’establissin a Fortià des d’una altra població.

Els membres de la junta directiva també es reservaven el dret d’admissió i de control sobre aquells que pertorbessin l’ordre en els actes organitzats. Un altre punt dels estatuts, el 24, remarcava la importància de formar part del col·lectiu. Si moria un soci els altres l’havien d’acompanyar durant les celebracions religioses i l’enterrament, sota pena de multa de 50 cèntims per a la família o, si aquesta no ho necessitava, per a la caixa de la societat.

Tot sembla indicar, tot i que la seu social era al carrer de Castelló, número 3, que els balls, concerts i altres activitats es deurien dur a terme en el local de Fernando Teixidor (1852), situat al número 2. Aquest últim era l’oncle d’Emili Carbó (1880), que regentarà durant bona part del segle XX el negoci, el qual serà conegut com a Sala Carbó. Precisament, el 1924, La Comarca. Semanario de vida Empurdanesa, recollia la notícia que la Juventud de Fortià “de buen humor por el aspecto que presenta la cosecha, preparan para el próximo jueves, festividad de San José, su tradicional baile de piñata en la Sala Carbó, con la cambiante de ser la piñata una col y desdoblar sus hojas al tirón de la cintas pegadas, alternando con espléndidos regalos”.[3]

El febrer de 1925 un grup de joves de Riumors van inscriure, potser a imitació dels joves de Fortià, La Juventud Riumorsenca.[4] La darrera notícia coneguda de l’associació juvenil fortianenca és la modificació dels estatuts de la societat que el Govern de Civil va anotar al seu llibre de registre d’associacions el juliol de 1931.[5] El funcionari no hi va consignar cap altre tipus d’informació. Aquell mateix any començaria a tenir la competència d’una nova associació, al Centre Agrícola i Social, que al llarg de la Segona República també oferiria als seus socis, del sector d’esquerres, balls i concerts.

Poca cosa més se’n sap d’aquesta associació, tot i això, els llibres d’actes, de socis i de comptes haurien d’haver existit. Per tant, potser en un moment o altre algun veí o veïna farà conèixer algun document que porti una mica més de lluny d’aquesta associació que, com a mínim, va tenir una vida superior als vint anys.

Notes:

[1] ACAE, Col·lecció de manuscrits i documentació esparsa digital de l’ACAE, Estatuts de La Juventud de Fortià, p. 11.

[2] AMFO, Estadístiques generals de población. Cens de població de Fortià de 1911, f. 1.

[3] Biblioteca Fages de Climent de Figueres, La Comarca, 14 de març de 1925, p. 5.

[4] AHG, Govern Civil, Llibre registre d’associacions, reg. 2509, f. 380.

[5] AHG, Govern Civil, Llibre registre d’associacions, reg. 2509, f. 182.

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close