Miquel Pla Colls, una vida manllevada pel feixisme (Fortià, 1907 – Girona, 1939)

Pol Meseguer Bell

Miquel Pla Colls va néixer a Fortià l’any 1907 a cal Marquès, la casa pairal de la família Pla. Els seus pares eren Tomàs Pla Salleras (Castelló, 1878) i Encarnació Colls Gibert (Riumors, 1880). Era el fill gran i tenia tres germans, la Dolors (Fortià, 1911), l’Encarnació (Fortià, 1914) i en Tomàs (Fortià, 1921).

Segons el seu fill Francesc Pla, va cursar estudis a l’escola dels Germans de la Salle a Fortianell, un lloc ideal pel fill d’un propietari rural com ell. Al cap i a la fi havia d’aprendre la millor manera de gestionar una finca agrícola. Era un noi avesat a les lletres, un fet que es copsa en el nombrós corpus d’articles seus publicats al llarg dels anys trenta en capçaleres gironines i barcelonines. D’altra banda, però, segons el seu germà Tomàs (Tomaset), que havia jugat a la UE Figueres, en Miquel no era gaire atlètic a diferència d’altres nois i comentava al seu nebot Francesc Pla Costabella que era molt intel·ligent, però “el teu pare no hi entenia res de futbol”. Poca cosa més podem aportar sobre la seva vida anterior a 1931.

La seva vida pública es documenta a partir de 1931, amb la proclamació de la Segona República i el final de la Dictadura de Primo de Rivera, quan tan sols tenia 23 anys. El 15 d’abril, juntament amb uns quants joves republicans fortianencs, va formar la Junta de Defensa de la República local i ell va ser-ne proclamat president i alcalde provisional. La resta de membres de la junta eren Joan Cabrafiga, com a primer tinent d’alcalde provisional, Joaquim Oliveras, Ramon Subirà, Miquel Bolasell, Josep Gelabert i Miquel Mas. I de secretari interí, Aureli Sala Cabrafiga, un dels altres protagonistes del Fortià de la Segona República, que també exerciria el mateix càrrec al Centre Agrícola i Social. El seu pare, Tomàs Pla Salleras, seria l’alcalde el 2 de maig, en base als resultats del dia 12 d’abril. Al mateix temps, esdevindria el president provisional del Centre Agrícola i Social, fins a la formació de la junta escollida per l’assemblea de socis el setembre del mateix any amb Josep Jofra Fajol al capdavant.

A principis de maig de 1931 en Miquel Pla va ser nomenat pel nou consistori com a encarregat per tirar endavant la construcció de l’escola, projecte del tot aturat en aquells moments i que acabaria tirant endavant amb èxit. S’encarregaria d’entrevistar-se amb el Govern Civil i amb l’inspector de zona, així com d’agilitzar les subvencions i el projecte arquitectònic de l’edifici. Així mateix, també donaria suport al consistori en altres tasques com la gestió de les quintes.

El seu paper a Fortià, fins i tot, era exaltat el 13 de juny en un article a l’Empordà Federal titulat «Des de Fortià» i signat per «El Grup». L’article criticava a Pere Puig Pallí per haver-se alineat amb el caciquisme fortianenc a l’abandonar el sector republicà i denunciava que ja no era representant del grup republicà d’esquerres catalanes adherit a l’Estat Català. A més, comparava Miquel Pla amb membres íntegres del grup com Esteve Cabrafiga, l’avi Cabrafiga, «símbol de fermesa republicana», i deia del jove Miquel Pla que era l’«impulsor de la nostra joventut»; ambdós eren, precisament, els representants de Fortià al Centre Republicà Socialista de l’Empordà.

A nivell comarcal, l’estiu de 1931 en Miquel Pla va tenir una forta implicació amb el referèndum de l’Estatut de Núria per a l’autonomia de Catalunya. Va formar part del grup d’empordanesos que van impulsar la votació a favor de l’Estatut a la comarca. També perquè les dones hi votessin tot i que encara faltaven uns mesos perquè s’aprovés el dret de vot femení. El 2 d’agost la comarca votaria majoritàriament a favor de l’Estatut i Fortià no en seria una excepció: 142 vots a favor, cap en contra i el vot favorable de les 75 dones que van votar —tan sols a 13 pobles altempordanesos les dones van anar a votar.

En la mateixa línia de promocionar l’autogovern català i el que en seria el seu partit hegemònic, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), en Miquel va participar el 25 d’octubre de 1931 a l’assemblea preparatòria del Primer Congrés Nacional d’Esquerra Republicana, com a membre de la Delegació de l’Alt Empordà de la Federació Republicana Socialista de l’Empordà (juntament amb Gil de Vilabertran i els figuerencs Pei, Portell i Deulofeu). A la tarda, ell, Gil i Portell van presentar la proposició per evitar que en els pobles petits continuessin exercint càrrecs els homes que havien servit a la Dictadura i que continuaven caciquejant contra la República, així com la desecularització dels cementiris. Propostes que van ser unànimement acollides i aplaudides pels assistents.

Tornant a l’àmbit personal i familiar, l’hivern de 1932 va prendre una decisió que canviaria la seva vida i la relació amb el seu pare. La tarda del 5 de març de 1932 en Miquel es va casar amb la santperenca Dolors Costabella Vilà a l’Ajuntament de Sant Pere Pescador. Filla d’una família pagesa no propietària, el casament no va ser de l’agrat del seu pare Tomàs i en Miquel va decidir marxar de casa. Les diferències socials de les dues famílies en serien el desencadenant. Pel que indiquen alguns documents, la parella va viure en un inici al carrer de la Unió, a Fortià.

A Fortià continuaria la seva participació amb el Centre Agrícola i Social, el qual l’escolliria per representar el sindicat en l’assemblea fundacional de l’Acció Social Agrària (ASA) de les Terres Gironines del 15 i 16 de maig de 1932. En aquesta assemblea, celebrada a Banyoles, seria escollit vocal de la primera junta directiva de l’entitat. Cal tenir present que l’ASA representava aleshores a 12.000 pagesos en un 60% de pobles de la demarcació.

Ràpidament començaren les lluites internes dins de l’ASA, entre el radicalisme reivindicatiu i el revisionisme legal. Bona mostra d’això és el paper que va tenir en Miquel Pla amb el primer sector. El 13 d’agost de 1932, juntament amb Juscafresa i Oliva van repartir manifestos perquè els pagesos només donessin als propietaris dels seus camps la meitat de la collita, una mesura que anava en contra dels partits burgesos d’esquerres, com ERC, que defensaven respectar el que establia la legislació. Aquestes actuacions van tensar les relacions d’ERC i l’ASA, les quals cada cop van anar a pitjor. En aquest sentit, el mes de setembre en Miquel va ser multat pel Govern Civil amb 150 pessetes per formar part d’un acte sense permís a Sant Climent Sescebes, on hi va fer d’orador. Tot feia indicar que l’ASA no tindria gaire recorregut. I així va ser. Les eleccions al parlament de Catalunya de 1932 serien el fracàs definitiu de la formació, que va concórrer amb una candidatura conjunta amb sectors federals amb el nom d’Esquerra Federal Agrària Obrera.

Enmig de la campanya electoral, el setmanari conservador La Veu de l’Empordà va fer mofa del míting del 18 de novembre celebrat al Saló Catalunya de Figueres, en el que van intervenir Miquel Pla, Simó Llauneta i un altre membre de l’Esquerra Federal Agrària. A en Miquel, el «fill d’en Tomaset de Fortià», l’escarnien pels seus orígens socials i familiars: «En Pla, a pesar d’ésser propietari, es veu que el poc treballar li és salut; per això es presenta per candidat per passar-se-la bé». Era un dels 10 candidats a la circumscripció pel seu partit. Cada persona amb dret a vot podia votar a 11 candidats. Segons manifestaven, votar-los era votar per la defensa dels interessos dels pagesos i que aquests tinguessin representació al Parlament de Catalunya per exigir al govern de Catalunya l’aplicació de la Reforma Agrària i la promulgació de la Llei d’arrendaments i de parceria.

A les eleccions del 20 de novembre de 1932 en Miquel va obtenir el 35,7% de vots a Fortià —on va ser el més votat—, un el 23,5% a Sant Pere, i uns números més discrets a la resta de poblacions. Els resultats de la coalició foren dolents, essent la cinquena força del partit judicial de Figueres. El rotund fracàs d’aquesta aventura electoral significà el final de la Federació. Una part dels seus efectius s’incorporaren a la Unió de Rabassaires i una altra participaren, el setembre de 1933, en la constitució de la Federació Agrària Social Obrera, vinculada a la Unió Socialista de Catalunya (USC).

El 30 de gener de 1933 l’assemblea del Centre Agrícola i Social va aprovar que anés a l’Assemblea Agrària de Girona a representar la pagesia fortianenca i el 4 de febrer de 1933 va ser escollit membre de la Junta Provincial Agrària de Girona, juntament amb Antoni Casadellà, d’Olot, i Josep Quer, de Salt, per representar als pagesos sense terra. Així mateix, aquell any va ser membre de la comissió dels estatuts de la Mútua Social afiliada al Centre Agrícola i Social, juntament amb Joan Gelabert, Joan Cabrafiga, Joaquim Gifreu, Josep Jofra i Aureli Sala. Tots ells molt implicats en el canvi social necessari per millorar la situació de la pagesia a Fortià davant els grans propietaris de la població. L’octubre d’aquell any els membres del sindicat proposaven un diàleg amb els propietaris que tinguessin terra mal repartida o erma i no descartaven cap acte per aconseguir els seus objectius, «sigui violent o sigui com sigui».

A finals de 1933 en Miquel era secretari accidental de Fortià i el 3 de febrer de 1934 el Ple aprovava donar-li festa perquè havia d’anar a les oposicions per accedir a places de secretari de segona categoria. El 7 d’abril en Miquel fou ratificat com a secretari interí i aprovaren declarar la plaça vacant per la jubilació definitiva de Camps i així poder-la ofertar. En Miquel seguiria com a secretari provisional, un càrrec que tindria fins als Fets d’Octubre d’aquell mateix any, quan va ser detingut —juntament amb els membres del govern municipal— i posat en llibertat provisional el mes de desembre. Després d’això, com a càstig, perdia la secretaria interina de Fortià i la de Santa Llogaia, el mateix que els havia passat als càrrecs electes de l’Ajuntament amb Joan Cabrafiga al capdavant. Tots ells serien substituïts per una gestora de caràcter conservador nomenada per la superioritat.

Durant el Bienni Negre, el 1935 la gestora presidida per Josep Planella Colomer va buscar les pessigolles a en Miquel Pla per la recaptació dels arbitris del gener a octubre de 1934, abans que fos empresonat i cessat. Denunciaven que el càrrec de recaptador era incompatible amb el de secretari, però Pla negava haver-ho estat ja que aquesta feina la realitzava el santperenc Miquel Serrat. Tot i això, l’alcalde cessat Joan Cabrafiga i el mateix Serrat afirmaren que ho feia i que en Serrat i l’agutzil Amiel havien entregat rebuts signats per en Pla com a recaptador. Al final tot acabaria en no res, tot i l’error, els arbitris s’havien cobrat.

A banda del seu paper polític i la seva carrera a l’administració local, també va formar part de lògia maçònica la Luz de Figueres, a la qual accedí el 4 de febrer de 1934 a través del seu oncle Enric Pla Salleras. Nascut a Pals el 1886, era conegut com l’americano per la seva etapa a Amèrica, segurament enrolat a l’exèrcit. Si més no, el 1910, quan arribà a Fortià era soldat, tot i que després seria flequer a Fortià, Vila-sacra i Vilanova de la Muga. La lògia va tenir entre 31 i 36 membres en el període 1932-1936. Les noves inquietuds no van provocar que deixés de participar al Centre Agrícola i Social, atès que les actes de 1935 encara recullen propostes seves.

La victòria del Front Popular a les eleccions espanyoles el febrer de 1936 va fer que els governs cessats i els càrrecs públics apartats l’octubre de 1934 tornessin a exercir. Així, el 21 de febrer, l’alcalde Cabrafiga i els regidors van tornar al govern, en Miquel Pla tornava a ser el secretari municipal de Fortià i les actes van tornar a ser redactades en català, després del parèntesi del bienni en què van ser redactades en castellà.

Paral·lelament, el seu sogre, Joan Costabella Torres, alcalde Sant Pere Pescador, el va habilitar secretari interí de Sant Pere Pescador el 26 de febrer quan va tornar a ostentar l’alcaldia després del Bienni Negre. El nomenament coincidia amb el canvi de residència mesos abans de la família a Sant Pere. En Miquel, la Dolors (1909) i els seus dos fills, Encarnació (1933) i Francesc (1935), vivien a casa dels sogres —Joan Costabella Torres (1883) i Maria Vilà Vilà (1892)—, situada al número 4 del carrer d’Eugeni Duch Salvat.

Pocs mesos després, el 18 de juliol de 1936 hi hauria el cop d’estat feixista, fracassat a Catalunya, i que desencadenà la cruenta Guerra Civil. Un cop passats els primers mesos del conflicte, en què els comitès van agafar el poder als municipis, el 2 de novembre el nou consistori de Fortià va acordar destituir en Miquel per la seva “mala actuació”. Potser per no estar d’acord amb el comitè, que entre d’altres coses, havia destituït i menyspreat l’alcalde Joan Cabrafiga Solà, que s’havia oposat a les decisions preses des del mes de juliol. El nou secretari seria Joaquim Ferrer Callol. En Pla acceptà la decisió i donà la documentació que tenia al nou secretari.

A Sant Pere la història seria diferent i tingué molt de protagonisme en el govern local fins als Fets de Maig de 1937. A banda de ser-ne el secretari municipal, va representar els pagesos santperencs o d’Empori —denominació del poble des de 1936 fins a 1939— en dos Plens Regionals de Camperols i Sindicats i Col·lectivitats Camperoles de la CNT. En el primer, el setembre de 1936, hi havia el desig d’estructurar l’economia dins dels nous canals oberts pel procés revolucionari. És en aquest moment que es fa palès el seu pas cap a l’anarcosindicalisme, afiliant-se a la CNT el 1936. El 21 d’octubre de 1936 també publicà mitja columna a la Solidaridad Obrera, òrgan de premsa de la CNT, convençut que la pagesia demostraria la seva capacitat al món. En el segon Ple Regional, el maig de 1937, on juntament amb Miquel Saló representava els 300 afiliats de la CNT a Sant Pere Pescador, va presentar un informe sobre la col·lectivitat d’Empori.

A banda de les col·lectivitzacions, una de les propostes més revolucionàries va ser l’elaboració d’una carta municipal que pretenia municipalitzar la propietat i eliminar l’explotació en el treball. Els redactors, entre ells en Miquel Pla, volien aconseguir una nova societat, natural, espontània i lliure. Més enllà dels èxits i els errors, el 10 de juliol de 1937 en Miquel transcriu la seva última acta del Ple a Sant Pere Pescador per fer constar que s’havia constituït un nou Ple sense haver cessat l’anterior i sense la presència de la secretaria municipal. La derrota de la CNT i el POUM en els Fets de Maig davant les forces d’ordre públic de la Generalitat, el PSUC i la UGT van provocar la sortida dels cenetistes i trotskistes de les institucions republicanes. Per això en Miquel, afiliat a la CNT, va emprendre un nou camí.

A partir d’aquí començaria una nova aventura lluny de casa, al Vendrell, on en Miquel exercí de secretari des del mes d’agost. A la capital penedesenca la família viuria en una casa propietat del municipi. Vendrellencs de l’època amb càrrecs a l’Ajuntament van testimoniar la seva bona tasca administrativa al capdavant de la institució. Allà s’afiliaria a principis de 1938 al Partit Sindicalista, de caràcter anarquista, amb certa presència a la zona. La situació empitjoraria quan la Dolors, la seva dona, va emmalaltir. La decisió més coherent en aquell moment va ser tornar a Sant Pere amb els fills perquè la mare la pogués cuidar. Així, en Miquel es quedaria sol fins al final de la guerra. El 24 gener de 1939 va ser detingut al Vendrell per les noves autoritats franquistes, però el servei local d’informació de la FET y de las JONS va declarar a favor seu per la bona tasca que havia fet i l’alliberaren.

Les autoritats vendrellenques el van animar a marxar i va aconseguir un salconduit per arribar a l’Empordà. Del Vendrell va anar a Barcelona per agafar un tren cap a Figueres per anar a veure la dona i els fills abans de passar la frontera. En el moment de fer el transbord a l’Estació de França, un falangista santperenc el va reconèixer i les forces d’ordre franquistes el van agafar. No va poder pujar ni al tren i se’l van endur. Cap més familiar el va poder veure. Va ser condemnat a mort el 13 de maig de 1939 després d’un Consell de Guerra Sumaríssim. Poc després la seva dona moria de la malaltia que l’havia portat del Vendrell a Sant Pere.

En Miquel Pla va ser executat amb 31 anys al Cementiri Vell de Girona a la matinada del 12 d’agost de 1939 amb 33 homes més per part d’un escamot del Terç del Requetè d’Àlaba. El pare, en Tomàs Pla Salleras, va anar a Burgos per intentar salvar el seu fill, però el van tenir retingut i no hi va poder fer res. Amb la mort dels pares, la seva filla Encarnació es quedaria a viure amb l’avi Tomàs Pla, a Fortià, i el fill petit, en Francesc, amb l’àvia Maria Vilà a Sant Pere Pescador.

Aquestes ratlles que recorren la història trista d’un home vital, alegre i inquiet, volen ser un petit homenatge a la seva figura en el 80 aniversari del seu assassinat per les autoritats espanyoles franquistes. Així com recuperar la memòria de les seves lluites, que és ja l’única justícia que com a societat podem oferir-li.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website at WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close