L’hospital de Fortià

Avui dia pocs recorden que Fortià va tenir un hospital de pobres fins al segle XIX. Potser per això les dues publicacions que l’havien esmentat s’havien equivocat a l’hora de situar-lo. Tant a l’obra de Jacint Reventós i Josep M. Marquès Els hospitals de les comarques gironines, com a Fortià d’Èrika Serna i Joan Serra, el situaven per error a l’actual finca mig enderrocada de la carretera de Castelló, núm. 2. La seva ubicació real és a les finques del carrer de la Reina Sibil·la, 31 i 33.

Així doncs, abans de sortir del poble en direcció a Castelló, a mà esquerra, al final de l’antic carrer del camí ral, al Puig Alt de Fortià, es trobava situat l’hospital del poble. Les finques actuals van ser construïdes a finals del segle XIX sobre les restes de la casa de l’antic Hospital i del seu hort, desamortitzades el 1855 i venudes per l’Estat el 1879 a Josep Brugués Palomeras i Salvi Brugués Portell, pare i fill respectivament.

La finca era descrita per la Comissió dels béns i drets reals pertanyents a l’Estat i corporacions civils com “una casa derruida (amb l’anotació “un piso”), llamada Hospital de Fortià, la que consta de fachadas sin techos ni tejados, que mide la superficie de cuarenta y seis metros cuadrados” i un erm, el pati, de cabuda de 3 àrees (300m2). A l’oest afrontava amb una altra parcel·la de Josep Brugués. El cost va ser de 2.100 pessetes, a pagar en 9 anys[1] No és d’estranyar l’estat de la casa, que deuria quedar arrasada com la majoria de cases del camí ral durant la Guerra del Francès. D’acord amb la descripció dels funcionaris de la comissió, si a mitjan del segle XIX ja es trobava en ruïnes, no és d’estranyar que el pas del temps hagi fet oblidar l’existència i el paper d’aquesta institució ajudant i guarint a forasters i fortianencs, com a mínim, des del segle XIII.

L'hospital de Fortià
Façana de l’edifici construït sobre les restes de l’hospital. Autor: Pol Meseguer

Ara bé, què era, qui hi anava i quines funcions tenia l’hospital? Hi havia tres tipus d’hospitals a l’època medieval i moderna: els conventuals, els urbans i els rurals o de camí. En aquests últims hem de situar el de Fortià. Eren institucions que recollien malalts, que cercaven guariment, pobres peregrins i orfes, que volien estada i refugi, ambdós per un temps determinat. Molts cops com a receptor d’un malalt o expòsit –nen abandonat– que anava a Girona o a un altre centre de més importància que el local, on se’ls escalfava i alimentava fins que tornessin a reprendre el camí.[2] Així mateix, també tenien la funció d’atendre els pobres malalts del mateix poble, aquells que no tenien recursos i molts cops sense ningú al seu costat, els anomenats pobres de Crist, és a dir, els captaires, indigents i tots aquells que no tenien casa i mitjans de subsistència. La resta de la societat era visitada a casa pel metge.

Aquests centres tenien un encarregat: l’hospitaler o hospitalera. Ells havien de tenir cura de l’hospital i dels malalts allotjats. L’edifici podia ser una casa o part d’una casa on vivia, o no, el responsable. Molts cops no hi vivien, i només hi anaven quan hi havia un malalt. Si el poble era més gran, se signava un contracte i l’hospitaler tenia dret a viure amb la seva família a l’edifici, cobrava un sou i tenia un hort d’on extreure els aliments.[3]

Orígens i evolució

L’estructura del seu edifici acostumava a ser bastant senzilla, amb una habitació annexa a l’església, rectoria o l’almoina. En el cas de Fortià l’hospital va tenir dos edificis. Un primer dins de la força, a l’actual carrer Major i un segon al camí ral, el lloc més adient, un lloc de pas i amb habitació per a la família de l’hospitaler. Fins al moment no ha aparegut la documentació que testimoniï la fundació de l’hospital i els recursos amb els que se’l va dotar per mantenir-se. La primera referència a l’Hospital de Fortià, tot i que indirecta, és la deixa testamentària de 1254 del bisbe Guillem de Cabanelles (?-1245) als infermers de Fortià, denominats al document com a “infirmis de Furtiano”, que reberen vint sous.[4] El 1250 el paborde de Fortià establí a Marc de Fortià i a la seva muller Ramona, un hort situat sobre l’hospital del lloc amb l’obligació anual de pagar delme, primícia, tasca, cussura, braçatge i una eimina de forment.[5] D’altra banda, l’almoina de Fortià, que no l’hospital, es documenta l’any 1274. Les almoines estaven destinades a socórrer les necessitats més immediates dels pobres, pelegrins i fins i tot captius, tot proporcionant aliments, roba o diners. En cap cas, però, estava contemplada l’assistència en forma d’allotjament. A més a més, cal tenir en compte que a Fortià també hi havia un edifici de la Caritat, destinat a donar la caritat als pobres mendicants, començat a construir el 1333 prop de l’església (actual carrer Major, 2).[6]

Als pobles veïns les primeres referències són més tardanes, malgrat existien amb anterioritat: el 1373 ja existia el de Siurana i el 1372 el de Vilamalla. No es troba cap referència de l’època per Riumors, el Far i Vila-sacra. Sí se sap que el de Castelló fou fundat el 1208 gràcies al llegat de Guillem de Vilarig.[7]

El 1361 el bisbat pressionava als clergues de Castelló d’Empúries perquè executessin el llegat de Pere Costa, un pagès castelloní, a favor de l’hospital de pobres de Fortià, a instància de Pere Bernat Foixà, hospitaler i convers del mateix hospital.[8] Com era lògic, l’hospitaler Foixà demanava que s’acceleressin els tràmits perquè la institució vivia en gran part dels béns i diners que obtenien amb la recollida d’almoines i de les donacions testamentàries, com ara cases, camps, horts, etc, els quals passaven a explotar-se per obtenir els recursos necessaris per a la seva subsistència.

A banda de ser centres assistencials, sovint els hospitals també tenien un espai reservat per a la religiositat. En aquest sentit, al llarg del segle XIV es van fer habituals les fundacions de capelles dins d’aquests. Gent adinerada decidia, com en el cas de l’anterior llegat, a fer obres de caritat per a la seva ànima i per aconseguir, fins i tot, la perpetuïtat, la fama i el record etern. El fortianenc Guillem Ferrer n’és un bon exemple. El 23 d’abril de 1377 va dotar un benefici a la capella o altar de Sant Martí –la mateixa dedicació que l’hospital de Castelló–, que pretenia edificar a l’hospital del poble, amb un censal de 10 lliures i 10 mitgeres de blat censals anuals procedents de quatre camps situats als llocs anomenats Barramon, l’Olmell i la Fenolleda. En ella hi instal·laria un retaule i altres ornaments necessaris per al culte, tot plegat tenia la contraprestació de la celebració de tres misses setmanals per la seva ànima.[9] Sis anys després, amb la capella ja construïda, Ferrer augmentà la dotació, amb l’aprovació pertinent del bisbe Bertran de Mont-rodon.[10] El primer beneficiat conegut d’aquesta capella és Guillem Capó, datat de 1407. Al llarg dels segles XVI-XVII es coneixen fins a onze col·lacions del citat benefici, que s’anava venent o permutant entre eclesiàstics.

Fragment dotalia del benefici
Fragment de la dotalia del benefici. Arxiu Diocesà de Girona

Una altra manera d’obtenir rendes per al manteniment de l’edifici i l’assistència que s’hi realitzava era a través d’indulgències. A Fortià en trobem dues de documentades, el 1410 i el 1420, ambdues per poder demanar almoina per un període de 40 dies en benefici de l’hospital. La primera era sol·licitada per Joan Dalent, d’orígen portuguès, tal com esmenta el document (“portugalem natione”), que era l’administrador de la caritat del lloc; a la segona no hi surt cap beneficiari o responsable de la col·lecta.[11] Atès que es demanaven permisos per recollir diners per mantenir l’hospital, també és interessant resseguir les visites pastorals del bisbat per saber l’estat de la capella. El 1418 els procuradors de l’hospital establien unes cases situades al costat del mateix i prop de dos camins.[12] L’any 1432 els oficials del bisbat donaven el vistiplau a les instal·lacions, no sabem, però, quines afectacions va tenir per les terribles inundacions de 1421 i el terratrèmol del 2 de febrer de 1428, que va provocar sis morts a Castelló. L’any 1459 l’antic hospital, situat dins de la força, era l’alberg d’Antoni Tina, sastre fortianenc.[13]

El 1557 es trobava en bon estat, si bé mancat d’inventari de béns mobles i immobles. Vint anys després, el 1577 els visitadors ordenaven comprar ornaments pera la capella, atès que no n’hi havia. Dos anys després continuava sense ara ni ornaments.[14] L’octubre de 1608 els oficials del bisbat van veure en correcte estat l’altar, l’ara i els altres ornaments de la capella de Sant Martí.[15] Les següents visites, fins al segle XIX, no fan cap més referència a la capella i, per tant, no hi ha cap pista de l’estat de l’hospital. Tot sembla indicar, que amb la desamortització dels béns dels hospitals i altres institucions benèfiques de l’església en l’anomenada Desamortització de Godoy (1798) la institució deuria desaparèixer i les seves propietats -incloses l’hospital i la capella- venudes. Un cas similar patiria la Caritat de Fortià.

Rendes i propietats

D’altra banda, l’anàlisi dels capbreus de Sant Pere de Roda relatius a la Pabordia de Fortià, que administrava les propietats del cenobi a Fortià, el Far, Riumors i Vila-sacra ens permet conèixer algunes de les propietats que l’Hospital de pobres tenia per a la seva subsistència. Aquestes propietats, sovint terres, eren establertes a un pagès, que havia de pagar anualment un cens monetari o en espècie. No s’han trobat fins al moment documents de la gestió de les propietats de l’hospital de pobres de Fortià, però les capbrevacions dels veïns de Fortià als monjos de Sant Pere de Roda ens permeten conèixer algunes de les seves propietats. En aquests actes el capbrevant declarava les possessions que tenia pel monestir i les afrontacions que tenien. És aquí, a les afrontacions, on apareixen els camps propietat de l’hospital.

El 1500 Bernat Poc reconeixia una terra del lloc anomenat es Pla de la cambreria de Sant Pere de Roda, que afrontava amb un camp, que havia sigut de l’Hospital de pobres del poble. El mateix any Bernat Ferrer també va reconèixer una terra al Pla de sobre la vila, o Godall, que afrontava amb una altra peça de l’Hospital, que antigament havia estat d’Andreu Portes.[16]

En un capbreu del monestir de Sant Pere de Roda relatiu al Far d’Empordà de 1640-42 es recull l’establiment d’una terra per part d’Esteve Riba, pagès de Fortianell, i Montserrat Pagès, pagès de Fortià, procuradors de l’any 1557 de l’Hospital de pobres de Fortià, al fortianenc Julià Sastre. Es tractava d’una peça de terra de dues vessanes situada al lloc de les Pedroses i que afrontava amb el rec Barramon. El mateix van fer amb una altra peça de mig quartó que afrontava al nord amb el camí de Castelló, que alhora afrontava amb una altra quartó propietat de l’Hospital. A canvi, Sastre havia de pagar anualment a l’Hospital 1 mitgera d’ordi pel primer camp i 5 sous barcelonesos pel segon. Tanmateix, el que és interessant d’aquest cas és l’existència dels procuradors de l’Hospital de 1557, uns càrrecs que es renovaven anualment.[17] Ells eren els encarregats de la gestió econòmica de la institució i fer balanç quan entraven els nous responsables.

L’any 1626 els cònsols de la Universitat de Fortià van confessar una casa “dita la carnisseria i la jassa contigua a ella”, situada al Puigdemont o Puig Alt. Es tracta de l’actual casa situada al carrer de la Reina Sibil·la, 29 (can Requinquillo). Afrontava per l’est amb l’Hospital (actual núm. 31) i per la resta de costats amb camins públics. La casa declarada pels representants fortianencs, juntament amb una peça de terra situada als Pradells, i no Paradells, eren les dues úniques propietats del poble.[18]

Francesca Vingut, muller de Montserrat Agustí Nadal, confessava el 1626 tenir una peça de 10 vessanes al Pla de les Hortes del Puigdemont, que afrontava pel sud amb la capella de Sant Martí i amb la casa de l’Hospital i a l’oest amb el camí que anava al molí derruït de la família Ferrer, al Pla de les Tallades.[19]

En la mateixa capbrevació de 1626 Pere Ignasi Ferrer capbrevava “una casa pròpia del seu domicili, que foren dos hospicis, al Puig de dalt”, la Casa Gran de Ferrer de Fortià, que afrontava a l’est amb un hort, que antigament havia estat era de l’Hospital de Fortià. Després de la Guerra del Francès Francisco de Còdol i de Vivet, descendent del primer, tornava a capbrevar fent la mateixa observació sobre l’hort del que “avui s’anomena Casa Gran de Vivet, que és el capmas de la seva heretat”.[20]

El 1592 el paborde de Sant Pere de Roda va establir unes terres a Joan Carreres, del mas de l’Hospital, que el 1726 era propietat d’Úrsula Vilanova.[21] Hom no pot establir si és el mateix que la casa que havia estat de l’Hospital situada al lloc de Calders, que afrontava amb un camp de 10 vessanes, que al seu torn afrontava a migdia amb la citada casa, a orient amb el rec del Molí i a occident amb altres terres.[22] Potser sí, si ens atenem a la confessió de 1732 d’una terra, al mateix lloc, de Jaume Colomer Ferrer, que afrontava al nord amb la seva pròpia casa, que tenia per tinença directa per l’Hospital de pobres de Fortià.[23] Ell mateix confessà una altra terra al quadró de l’Hospital, que afrontava a orient amb el camí que anava de Fortià a l’Estany i prats comuns i a nord amb el camí ral de Castelló.

En el mateix capbreu, Teresa Amiel va declarar un hort que afrontava amb l’hort de l’Hospital, a l’altra banda del carrer.[24] Pere Joan Garriga, pagès de Vilanant, en la confessió d’una peça de terra al Pla dels Junyells de 6 vessanes, anomenada Closa Gran, que afrontava amb el rec Aregall i amb una altre camp seu que tenia per tinença directa per l’Hospital de pobres.[25] Joan Bosch, pagès de Segueró, procurador de Felicià Noguer Casas Barceló i Comelles, confessà una hort de tres quartons al Pla de les hortes del Puigdemont al camp anomenat de l’Hospital. Afrontava amb una via pública a migdia i amb el Pont de l’Hospital.[26]

La quotidianitat d’un hospital de pobres

La devoció a la capella de Sant Martí de l’hospital de Fortià i la tasca que allà s’hi realitzava, provocà al llarg dels segles, com s’ha vist, que alguns veïns deixessin en herència diners o propietats. Al segle XVII trobem el cas del cavaller fortianenc Pere Ignasi Ferrer, que en el seu darrer testament deixà diners a l’obra de la parròquia, així com a l’Hospital del poble, que estava situat al mateix carrer que la seva casa.[27]

Tanmateix, poques són les referències que es tenen de l’obra que s’hi realitzava. Les que ens han arribat ho han fet a través de la documentació de l’arxiu parroquial. En un dels llibres d’òbits –defuncions– s’hi recull la mort el 16 de febrer de 1697 de Maria Bartra al mateix hospital, de la qual no se’n coneix els orígens.[28] O la mort el 3 d’octubre de 1701 de Jaume Valls, “mariner que avia vingut al port de Roses ab una barca i de allí sent aportat al Hospital de la vila de Castelló de Empúries, de allí al Hospital del present lloch de Fortià, ha hont morí repentinament de una basca (…). Digueren los mariners era fill del lloch de Calella”. Després l’hospitaler va rebre una carta de la seva mare que li apuntava que el seu fill era de Pineda i el seu pare es deia Miquel Valls.[29] Aquest últim cas és un bon exemple del paper de l’hospital de camí. No només acollia peregrins, sinó que seria una de les etapes en el trasllat de malalts i expòsits a Figueres i Girona.

No tots, però, tenien la sort de Jaume Valls, que la família sabés que havien mort. Alguns eren totalment anònims, com un tal Palladí, “que morí en lo hospital” en una data indeterminada de 1705. El 30 de juny 1721 Pau Bover, un treballador de Sant Esteve d’en Bas, morí a causa de la verola al mateix hospital, una malaltia que matava milers d’europeus en aquella època.

Al mateix temps també es coneix la participació d’un dels seus hospitalers en la vida comunitària. Prim Soler va participar a la reunió del Consell General de la Universitat de Fortià del dia 2 de febrer de 1716.[30] Com a veí tenia dret a participar-hi i fer sentir la seva veu.

La seva empremta en el terme

Fins i tot l’Hospital va tenir i té una incidència en la toponímia local com ja s’ha anat llegint. A banda del nom de l’edifici que ocupava, es coneix el Pont de l’Hospital, que hi ha per sobre del rec Aregall en el lloc conegut com el Pla de l’Aregall o “dejús lo pont de l’Hospital” o Cortalàs (1619).[31]

Com també el territori o lloc de les Trilles de Fortianell o Pla de Fortianell, també conegut a l’època moderna com a Aspres dels Cossos o Clot de l’Hospital.[32] Es coneix el camí del Cortalàs o del Prat, que anava del pont de l’Hospital a la Closa Major i Taula mitjana, que anava a l’Estany Badenga o de Riumors.[33] El 1726 Úrsula Vilanova confessava una terra al Pla de l’Arnella, antigament conegut com el quadró de l’Hospital, ja citat, i que afrontava amb un camí que antigament anava de Riumors al Pont vell de Castelló, en aquells moments perdut.[34]

D’altra banda, és normal trobar als capbreus la referència del carrer que menava del Puig de baix o Puig de vall (zona de l’església) al Clot de l’Hospital, al Pont de la Gola i als Ramils o Estany Robert, o de la carretera del Pont de Pedra (actual Pont Martí) al Clot de l’Hospital. En relació a aquest últim topònim, el 1626 Francesca Vingut, muller de Montserrat Agustí Nadal, en una de les afrontacions d’un camp seu diu que el Clot de l’Hospital aleshores, el 1626, es deia Passos.

Així doncs, tot i no haver quedat en la memòria col·lectiva dels fortianencs, l’Hospital de pobres de Fortià ha romàs en camps i ponts, que encara duen el seu nom. Una mostra de la tossuderia de la memòria de transmissió oral i de les escriptures de camps i cases que guardem en calaixeres a les nostres cases.

[1] Arxiu Família Brugués, Escriptura de compra de la finca anomenada l’Hospital a l’administració dels béns de l’Estat de la provincia de Girona, 30 d’octubre de 1879.

[2] Miquel Borrell Sabater, Hospicis i hospitals de pobres, Girona, Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona, 2007, p. 24.

[3] Miquel Borrell Sabater, Hospicis i hospitals de pobres…, p. 46.

[4] Testament de Guillem de Cabanelles, 13 de novembre de 1245, transcrit a J.M. Marquès, El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, Barcelona, Fundació Noguera, 2009, p. 231.

[5] ANC, Fons Llinatge Cruïlles de Peratallada, marquesos del Castell de Torrent, pergamí 448. 27 de setembre de 1250.

[6] ADG, llibre U-5, f. 11-12. 27 de novembre de 1332.

[7] J.M. Marquès, La parròquia de Siurana, Siurana, 1993, p. 27-28; Hospitals…, p. 26 i 37.

[8] ADG, U-43, f. 31v. 9 d’octubre de 1361.

[9] ADG, G56, f. 74-76v; U-69, f. 37v.

[10] ADG, G61, f. 35-37v. 28 de març de 1383.

[11] ADG, Q-2, f. 108v; i Q-3, f. 67.

[12] BC, pergamí 10.347 (13 d’octubre de 1418)

[13] BC, pergamí 10.348 (16 d’octubre de 1459)

[14] ADG, P-65, 1556-1557, f. 196; P-158, 1580-81, f. 159.

[15] ADG, P-80, f. 51-52.

[16] ACA, Monacals-Hisenda, Llevador de les rendes de la Cambreria del monestir de Sant Pere de Roda, 1354-1501, f. 24.

[17] ACA, Monacals-Hisenda, Còpia del cabpreu de la Pabordia de Fortià del monestir de Sant Pere de Roda al Far d’Empordà 1607-1608, amb apunts de les capbrevacions realitzades entre 1640-1642, full solt en el f. 49.

[18] ACA, Monacals-Hisenda, Capbreu de la Pabordia de Fortià del monestir de Sant Pere de Roda, 1626-1634, sf.

[19] ACA, Monacals-Hisenda, Capbreu de la Pabordia de Fortià del monestir de Sant Pere de Roda, 1626, sf. Confessió 55. Francesca Vingut.

[20] ACA, Monacals-Hisenda, Capbreu de la Pabordia de Fortià del monestir de Sant Pere de Roda, 1803, 1819-1825, sf.

[21] ACA, Monacals-Hisenda, Capbreu de la Pabordia de Fortià del monestir de Sant Pere de Roda, 1626-1634 –còpia per realitzar el capbreu de 1726-, sf. Confessió 44 Úrsula Vilanova.

[22] ACA, Monacals-Hisenda, Memorial de l’abat Desgüell de Sant Pere de Roda, 1619-1620, f. 17.

[23] ACA, Monacals-Hisenda, Capbreu de la Pabordia de Fortià del monestir de Sant Pere de Roda, 1726-1732, f. 1.

[24] ACA, Monacals-Hisenda, Capbreu de la Pabordia de Fortià del monestir de Sant Pere de Roda, 1726-1732, Confessió 2 Teresa Amiel.

[25] ACA, Monacals-Hisenda, Capbreu de Sant Pere de Roda de Fortià de 1726-1732, Confessió 8 Pere Joan Garriga.

[26] ACA, Monacals-Hisenda, Capbreu de Sant Pere de Roda de Fortià de 1726-1732, Confessió 11 Noguer.

[27] Arxiu Família Travy, Llibre de protocols relatius a Pere Ignasi Ferrer, f. 268-269.

[28] ADG, Arxiu Parroquial de Fortià, Òbits, sf. 16.02.1697.

[29] ADG, Arxiu Parroquial de Fortià, Òbits,, sf. 03.10.1701.

[30] AHG, Ca 1987, f. 29.

[31] ACA, Monacals-Hisenda, Memorial de l’abat Desgüell de Sant Pere de Roda, 1619-1620, f. 12; 65.

[32] ACA, Monacals-Hisenda, Capbreu de la Pabordia de Fortià del monestir de Sant Pere de Roda, 1726-1732, Confessió Joan Baptista Batlle, f. 11.

[33] ACA, Monacals-Hisenda, Capbreu de la Pabordia de Fortià del monestir de Sant Pere de Roda, Confessió de Francesc Quintana, f. 41.

[34] ACA, Monacals-Hisenda, Capbreu de la Pabordia de Fortià del monestir de Sant Pere de Roda, 1626, sf. Confessió 26. Úrsula Vilanova.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close