De Fortià a Santa Llogaia. El viatge d’una foto de Josep Maria Cañellas

Article publicat a La Sibil·la. La revista de Fortià el juliol de 2020

Les fotografies de l’àlbum Rubaudonadeu conservades en diferents institucions, però de manera completa a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, són una joia del patrimoni documental empordanès. L’hivern de 1888 i 1889 el fotògraf Josep Maria Cañellas Mata (Reus, 1856 – París, 1902), establert en aquells moments a la rue André del Sarte, de París, realitzà per encàrrec del polític i agent comercial figuerenc Josep Rubaudonadeu Corcellés (Figueres, 1841 – Madrid, 1916) un reportatge fotogràfic per documentar l’Empordà. Des que Cañellas, càmera en mà, va rodar per tota la comarca retratant viles, pobles i veïnats, han passat més de 130 anys.

El resultat d’aquest treball van ser els diferents volums de l’àlbum Rubaudonadeu, publicitat a l’època com a El Alto Ampurdán Histórico: el primer, de Figueres; el segon, d’Agullana a Garriguella en el qual hi ha les fotografies identificades fins avui de Fortià; el tercer, de la Jonquera a Peralada; el quart, de Pont de Molins a Vilabertran que conté les imatges de Riumors i Santa Llogaia d’Àlguema; i el cinquè, de Vilafant a Biure i maniobres militars. Les 555 fotos retraten la vida quotidiana empordanesa amb oficis, mercats, balls, festes, monuments, edificis, etcètera. Cañellas feu una radiografia social d’un Empordà en plena crisi econòmica després de la fil•loxera, amb unes fotos allunyades de l’estàndard de l’època. Segons la descripció del mateix àlbum feta per Cañellas, de Fortià en consta una fotografia i del veïnat de Fortianell dues. Ara bé, la identificada com a Fortià fins avui (amb la numeració JMC 1287) és en realitat una perspectiva del poble de Santa Llogaia d’Àlguema des de l’est. Per tant, si Cañellas feu alguna foto de Fortià, a banda de les de Fortianell (JMC 1288 i 1289), aquesta no s’ha conservat o es conserva en alguna col·lecció i encara no s’ha identificat correctament.

Perspectiva de Santa Llogaia d’Àlguema des de l’est. Autor: Josep Maria Cañellas

L’anàlisi de la fotografia identificada com a vista de Fortià grinyola quan es comparen els edificis i l’estructura del poble de la foto amb la realitat urbana de Fortià. Una lectura més acurada de la imatge permet adonar-se ràpidament que la direcció del teulat respecte del campanar és diferent en els dos temples. Tot i així, la imatge va ser publicada com de Fortià per Erika Serna i Joan Serra al número dedicat a Fortià dels Quaderns de la Revista de Girona (p. 44). La present recerca ha permès corroborar que la fotografia no és Fortià, i s’ha pogut identificar el poble de la imatge com el de Santa Llogaia d’Àlguema.

Actualment, és impossible fer la mateixa fotografia des del lloc on Cañellas va fer la captura, ja que la construcció d’una casa en aquell indret i la presència de molta vegetació per sobre de la riera d’Àlguema (situada per sota d’on hi ha els arbres que es veuen davant de les cases) no permeten tenir la mateixa perspectiva avui dia. Amb tot, gràcies a la tecnologia, Jaume Cusí Marès ha pogut obtenir una imatge amb dron amb una perspectiva aproximada. Per facilitar l’anàlisi i la comparativa al lector, s’han numerat diversos elements de la foto antiga i l’actual.

Vista de Santa Llogaia el 1889. Autor: Josep Maria Cañellas
Vista aèria actual de Santa Llogaia. Autor: Jaume Cusí Marès

L’únic element de la imatge que presenta similituds amb Fortià és el campanar de la parròquia, acabat amb punxa, però la direcció del teulat respecte del campanar és diferent. De la resta d’edificis de la fotografia, uns quants encara es poden documentar a l’actualitat ja sigui per les obertures o per la inclinació d’algun dels teulats i que ens permeten identificar el poble capturat per Cañellas com el de Santa Llogaia d’Àlguema. En primer pla destaquen les cases dels carrers de Vilafant –a l’esquerra del campanar– i de Sant Antoni –a la dreta–. La casa identificada amb el número 1, conserva el teulat amb una sola vessant. Amb el número 2 s’identifica la casa reculada amb dues finestres de mig punt a la seva part superior. La casa situada davant del campanar, amb el número 3, encara conserva les dues finestres de mig punt sota del teulat i una de les obertures del primer pis. La casa identificada amb el número 4 conserva pràcticament les mateixes obertures de la façana que l’any 1889. El campanar de l’església de Santa Llogaia (número 5) es conserva igual, amb la punxa i les mateixes obertures. I a la dreta (número 6), hi ha la façana de migdia de can Pins, força diferent a l’aspecte actual, però s’hi veu la finestra amb guardapols conopial que s’indica. Es fa evident doncs, que la població de la imatge és Santa Llogaia d’Àlguema i, lamentablement, no Fortià.

Tornant a Fortià, és curiós com Cañellas retratà diferents poblacions de l’entorn, com Riumors, Vila-sacra, Vilamalla i el Far, però a Fortià només se centrà en el veïnat de Fortianell i la seva magnífica Granja Escola, que aleshores ja no acollia cap tipus d’ensenyament. En alguns d’aquests pobles, com Vila-sacra, aprofità la seva festa major per fotografiar la població. En els moments de la festa major de Sant Julià i Santa Basilissa, la festa grossa d’aleshores, Cañellas es trobava a París. Fins i tot, de Riumors es conserven dues fotos (JMC 1285 i 1286): una perspectiva del poble des de l’actual GIV-6215 i la façana de l’església. De Santa Llogaia la descripció només n’identificava una altra, fora del nucli (JMC 1290). Les següents, amb el registres JMC 1291 i 1292 són de Vilamalla.

Façana oest de la Granja Escola de Fortianell. Autor: Josep Maria Cañellas.
Camí del veïnat de Fortianell al Far. Autor: Josep Maria Cañellas.

Sorprèn, si ens cenyim als itineraris marcats per Joan Cos, que venint de Riumors el fotògraf no fes cap foto al poble. A no ser que anés directament de Riumors a Fortianell per fotografiar la Granja Escola. S’ha de tenir en compte que alguns indrets fotografiats per Cañellas eren per encàrrec explícit de Rubaudonadeu, i Fortianell no deixava de ser un dels principals exponents de la revolució liberal i del projecte modernitzador de la burgesia empordanesa. D’altra banda, també s’ha de tenir en compte la guia de Ramon Noguer Bosch, de 1888, que descrivia Fortià així: “El pueblo de Fortiá nada ofrece de particular al curioso visitante, pues en conjunto es de aspecto algo pobre. El término municipal, cuyos terrenos son en su mayor parte de primera calidad, produce cerales y pastos en abundancia”. Una descripció força similar a d’altres poblacions de la comarca i que, a diferència de Fortià, sí que van ser fotografiades. En canvi, de Fortianell en diu: “Hasta poco tiempo estuvo instalada en uno de los edificios de Fortianell, la Granja-escuela del partido, primera de España, con material a propósito de la enseñanza agrícola, y tierras de labor de superior calidad. En ella asistian anualmente un regular número de alumnos, y había organizado várias exposiciones agrícolas de provecho material para la comarca Ampurdanesa.” La descripció denota la importància de Fortianell en l’imaginari empordanès de la segona meitat del segle XIX. I a més a més, a la descripció de Bosch referent a Riumors es diu que “adelantando por el camino que hasta Fortianell nos ha conducido [des de Fortià], y dejando a la izquierda este lugar, encontraremos (…) el pueblo de Riumors”. Sempre quedarà el dubte si va fer drecera des de Riumors a Fortianell o si els negatius de les fotos de Fortià es van perdre o descartar.

A banda de les fotografies Cañellas, no es té constància de cap fotografia de Fortià del segle XIX. Les primeres fotos fins ara documentades de Fortià –queda pendent la prospecció a les col·leccions familiars fortianenques per aprofundir en el coneixement de la fotografia local– són de la primera dècada del segle XX. A partir de 1905, un any després de l’arribada dels germans de la Salle provinents de Limós (Aude, Occitània) per obrir de nou una escola d’ensenyament agrícola a Fortianell, diverses cases fotogràfiques visiten Fortià per retratar la Granja Escola de Fortianell. De Barcelona van venir la casa ATV (Àngel Toldrà Viazo) –vegeu l’article a La Sibil•la. La revista de Fortià que l’any 2011 Erika Serna dedicà a les 8 postals de Fortianell d’ATV– i la casa J. Thomàs. No es documenta l’edició de postals per part d’altres fotògrafs catalans com Valentí Fargnoli o Lucien Roisin. Però cal destacar, sobretot, l’arribada de les cases de fotografia franceses Roudière editeur i Cliché Sallis, atretes per l’oportunitat de negoci que suposava tenir un bon nombre d’alumnes francesos i les seves respectives famílies.

De totes aquestes postals de Fortià/Fortianell localitzades, només dues tenen com a protagonista el poble i són del mateix editor, Cliché Sallis. Una té com a protagonista la façana de l’església (portada de la revista de l’any 2018). I l’altra, una perspectiva de la població des de l’actual avinguda de la Diputació amb un ramat d’ovelles amb uns pastors, alumnes i professors de la granja escola en primer pla. D’altra banda, també del mateix editor, hi ha una postal del molí de la Garriga. Són, potser, les fotos més antigues que es conserven de Fortià.

SALLIS-016 cara
L’església de Sant Julià i Santa Basilissa, la plaça de l’Església i una part de l’antic cementiri. Autor: Cliché Sallis.
Perspectiva de Fortià des del camí ral. Autor: Cliché Sallis.
El molí de la Garriga. Autor: Cliché Sallis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close