La Borrassana

Pol Meseguer Bell

La Borrassana és una casa que queda amagada per als curiosos i visitants que passegen per Fortià. És de les construccions més antigues que resten dempeus i que conserva la seva fesomia exterior, caracteritzada pel contrast dels carreus de les obertures i els angles i les façanes emblanquinades. Es tracta d’un mas de planta baixa i una planta pis amb una coberta tradicional a doble vessant. De la porta d’entrada en destaca una gran llinda ben escairada en la qual hi ha un escut i una inscripció erosionats pel pas del temps. A sobre, a la llinda de la finestra principal hi ha un escut amb la data de 1567. Al sud de la casa, sobre l’antic paller, que encara conserva la seva estructura original, es va afegir una planta per tal d’ampliar l’habitatge.

El mas, de l’edat Mitjana al segle XVII

El 24 de març de 1501 Julià Borrassà va capbrevà davant del Paborde de Fortià i el notari diverses propietats que tenia pel Monestir de Sant Pere de Roda. Borrassà, propietari útil del mas i de diverses terres, declarà que tenia aquesta masia o hospici, situada al Puig inferior o Puigdevall, on hi feia habitació, que afrontava a l’est i migdia amb Julià Sala i a l’oest i tramuntana amb camins públics, un d’ells avui dia desapareguts i incorporats a la propietat des de fa unes dècades. Abans d’acabar la descripció de la finca, informa també que anteriorment havia estat d’en Deurí i encara en temps més antics d’en Roger.[1] En una de les capbrevacions de la casa al segle XVII s’informa, també, que els qui posseïen el mas eren homes propis,[2] és a dir remences, persones adscrites a la terra i sota dependència del senyor del mas, el Monestir de Sant Pere de Roda.

A més a més, el mateix 1501 Julià Borrassà declara un hort i un clos de mitja vessana, que afrontava a l’est i a migdia amb Sebastià Orvayll; i amb camins públics a l’oest i a tramuntana. Així com una era prop de la casa, d’una vessana, que afrontava a l’est amb un camí públic, a migdia amb una terra seva i amb un altre camí públic, a l’oest amb terres seves i a tramuntana, altre cop, amb un camí públic. Per la qual prestava una mitgera de forment anual.

El 1618 Francesc Borrassà, pagès de Fortià, mor i deixa orfes els seus dos fills Narcís i Jaume, menors d’edat, que van quedar en mans del tutor Joan Noalguer Batlle, pagès de la Bisbal. Ara bé, no eren els únics hereus. Atès que Francesc Borrassà va morir sense fer testament, tots els fills tenien dret a rebre l’herència a parts iguals, també les dues germanes: Narcisa Margarida, casada amb el fuster de Castelló d’Empúries, Cebrià Torremilans; i Montserrada, casada amb Joan Jaume Aravall, pagès del veïnat de Fortianell.

El 18 de novembre 1627 el procurador de tots els germans, el mateix Joan Noalguer, posa a subhasta a petició de tots ells l’heretat la Borrassana de Fortià. En aquells moments Jaume era l’únic menor —vivia a Castelló amb la seva germana Narcisa— i Montserrada havia mort, fet pel qual els seus tres fills, Rafael, Maria i Margarida, tutelats pel seu pare, tenien dret a percebre la seva part. A la taba de la subhasta constava que es venien la casa, honors, possessions, terres —cultes i incultes—, ermes, pradoses i boscoses, tant de vinya com d’olivera plantada; així com el dret de lluir i quitar qualsevol terra que estigui empenyada o a carta de gràcia.

El mateix dia el cavaller fortianenc Pere Ignasi Ferrer, en aquells moments governador del Comtat d’Empúries, guanya la subhasta i pren possessió del mas, l’era i les vint-i-dues vessanes de terra de l’heretat per un preu de 2.826 lliures, 13 sous i 11 diners, de les quals 1.211 eren pel preu de compra i 1.615 lliures, 13 sous i 11 diners per deutes, censals i altres drets.[3] En canvi, en relacions posteriors, consta que l’heretat Borrassana té corral, era, hort i 143 vessanes.[4] Aquella mateixa jornada Ferrer prendria possessió de l’heretat, amb el testimoni dels treballadors de Fortià Joan Peix i Pere Llombart. El 1634 la família Borrassà també va vendre una altra heretat anomenada de l’Estanyol, al veïnat de Sant Joan Ses Closes.[5]

Un cop passada la propietat a Pere Ignasi Ferrer, aquest va haver de capbrevar davant del paborde de Fortià de Sant Pere de Roda. Una casa, que és capmas, situada al Puigdebaix de Fortià, per raó de la qual i les seves terres és home propi. Prestava cens per la masada i les terres amb una perna de porc, dues gallines i sis ous per Pentecosta; sis ous per Sant Pere i Sant Feliu; sis ous i una aimina d’ordi censal, dues gallines joves, una pel maig i l’altra pel sementer; mitja tragina al molí, una tirada i una ventada i una mitgera d’ordi; i per Nadal deu diners comtals i una gallina jove pel sementer (l’època de sembra).[6]

Conflictes contemporanis

La propietat va ser a mans de la família Ferrer i els seus descendents, els Casades de Còdol, fins a la segona meitat del segle XX, quan la van vendre als propietaris actuals. Del primer terç del segle XX se’n troben diverses notícies al fons municipal, com ara el nom de la casa, la Borrassana, en els padrons de 1901 a 1906, però també la conflictivitat que hi havia pel pas entre la Borrassana i can Bolasell (actual can Ruiz), un problema recorrent segons la documentació.

El 1907 el Ple de l’Ajuntament de Fortià recollia la denuncia de Pere Bolasell Cortada, el qual comunicava que Benet Amiel, que tenia en masoveria la Borrassana, havia fet una empallissada amb canyes davant de la porta de casa del denunciant. La transcripció del Ple diu que «enpidiendo el paso de entrada a su referida casa y patio contiguo, recordando al propio tiempo a la Corporación, que desde tiempo inmemorial no se había obstruído el paso por aquella via». En Bolasell, acaba demanant que l’Ajuntament ordeni treure l’empallissada i la tanca que han fet i deixin el pas que hi havia. Els regidors es van personar «en la calle de la plaza», on tenia la casa Pere Bolasell, i li sol·liciten que presenti els papers que acreditin la possessió de la finca que han tancat.[7]

L’agost de 1931 la problemàtica del pas de la Borrassana cap a l’actual carrer del Canigó continua. El Ple acordava que «se ordene extraer toda clase de obstáculos que entorpezcan el libre tránsito del caminó «viaró» que radica entre el manso “Borrasana”, propiedad de D. Carlos Casades de Còdol, y los vecinos de esta Jaime Bolasell Cabrafiga i José Feliu Bret».[8] Un problema que persistí fins a la privatització i desaparició d’aquest camí, com tants d’altres al poble, en l’època de la dictadura franquista.

Notes

[1] ACA, Monacals-Hisenda, volum. 972, Còpia del Capbreu de la Pabordia de Fortià de 1501. Declaracions de Julià Borrassà a la Pabordia de Fortià, sf.

[2] ACA, Monacals-Hisenda, volum 966. Capbreu de la Pabordia de Fortià de 1627-1634. Confessió 80 de Pere Ignasi Ferrer, sf.

[3] Arxiu Família Travy, Llibre d’escriptures relatives a Pere Ignasi Ferrer, Escriptura de compra de l’heretat la Borrassana, notari Joan Llobet, 18/11/1627, f. 100-101.

[4] Arxiu Ferrer del Pozo, carpeta 16. Relació de propietats de la familia a Fortià, sense data.

[5] Arxiu Família Travy, Llibre d’escriptures relatives a Pere Ignasi Ferrer, Escriptura de compra de l’heretat de l’Estanyol, notari Joan Llobet, 13/03/1634, f. 184-188.

[6] ACA, Monacals-Hisenda, volum 966. Capbreu de la Pabordia de Fortià de 1627-1634. Confessió 80 de Pere Ignasi Ferrer, sf.

[7] AMFO, Llibre d’actes del Ple i juntes de l’Ajuntament de Fortià de 1901-1907, Ple de 26 de maig de 1907.

[8] AMFO, Llibre del Ple de l’Ajuntament de Fortià de 1931-32, Ple de 19 d’agost de 1931.